El dissabte vam tornar de casa els avis amb un bon manat de bledes...a mi m'encanten de qualsevol manera, però fer-les menjar als de casa, a vegades és feina complicada.
La millor sol.lució?? Crema de verdures. I amb què l'acompanyem?
Què tenim al rebost? Ceba, patata i...alvocat. Perquè no?
Per fer la crema necessitem:
- un manat de bledes
- 1 ceba gran
- 1 patata mitjana
- 1 alvocat
- oli d'oliva verge extra, sal i pebre.
La preparació és ben simple: Tallem la ceba i l'afegim amb un rajolí d'oli a la cassola i una mica de sal. Després, afegirem les bledes i ho deixarem fer-se uns 5-7 minuts. Ho cobrirem amb aigua o brou vegetal i hi posarem les patates i l'alvocat tallats a daus i ho porterem a ebullició durant uns 12-15 minuts, aproximadament.
El resultat??? Sorprenentment suau i deliciós.
Es tenen referències escrites que situen la bleda en les regions costaneres d'Europa i del nord d'Àfrica banyades pel mar Mediterrani, dotades d'un clima temperat adequat per a una planta a la qual li perjudica bastant els canvis bruscos de temperatura. Existeixen documents que proven que ja en el segle V aC els grecs utilitzaven la bleda com un aliment en la seva dieta. Des d'Europa s'ha expandit a diferents països del món i en l'actualitat presenta una àmplia difusió, de manera especial a Amèrica i Àsia.
Una teoria suggereix que la bleda (varietat cicla) es va originar per hibridació a partir de l'espècie Beta marítima, de la qual parteix també la remolatxa de taula (varietat vulgaris).
Sembla ser que van ser els àrabs els que, a partir de l'Edat Mitjana, van començar a conrear-la i descobrir les autèntiques propietats medicinals i terapèutiques d'aquesta planta. Resulta curiós que la bleda, una verdura tan utilitzada com a planta medicinal des de fa segles per àrabs, grecs i romans, es consideri en l'actualitat una verdura ordinària, de pobra categoria. Les raons d'aquest desprestigi poden obeir a la facilitat del seu cultiu, al seu abundància en el mercat o al preu assequible al qual es ven.
A la Península Ibèrica, el cultiu d'aquesta verdura s'estén per la majoria de les regions de l'est, nord i centre. Catalunya i València destaquen com a principals comunitats productores. A nivell mundial, països d'Europa central i meridional (Itàlia, França, Holanda, Bèlgica i Alemanya, així com les Illes Britàniques) i Amèrica del Nord són els principals productors.
via http://www.hogarutil.com/
L'alvocat és originari de Mèxic, Colòmbia i Veneçuela. Els primers espanyols que van arribar a Amèrica van batejar a aquest fruit amb el nom de "pera de les Índies", donada la seva semblança externa amb les peres espanyoles.
L'alvocat és un fruit que generalment s'empra a manera d'hortalissa o verdura, de sabor delicat i de fàcil consum, ric en greixos monoinsaturats, antioxidants i minerals; aliades de la nostra salut. Tenint en compte aquestes propietats nutritives, és molt recomanable per a tots els segments de la població: nens, joves, adults, esportistes, dones embarassades, mares lactants i persones grans.
Per la seva aportació d'antioxidants i greixos de tipus monoinsaturat, es recomana el seu consum especialment, als qui tenen major risc de patir malalties cardiovasculars. Els greixos monoinsaturats tenen la propietat de reduir les taxes de colesterol total en sang, a costa de l'anomenat "mal colesterol", el LDL-c, alhora que incrementen els nivells de HDL-c, "el colesterol bo", que en el nostre cos s'encarrega de transportar per la sang el colesterol des de les cèl·lules al fetge, evitant que s'acumuli en les parets dels vasos sanguinis.
La vitamina E, com antioxidant, contribueix a reduir el risc de múltiples malalties, entre elles, les cardiovasculars, les degeneratives i fins i tot el càncer. A més, per la seva riquesa en magnesi i potassi i baixa aportació de sodi, resulta molt recomanable per a aquelles persones que pateixen d'hipertensió arterial o afeccions de vasos sanguinis i cor i per als que tenen bulímia o prenen diürètics que eliminen potassi. El seu contingut de potassi han de tenir en compte les persones que pateixen d'insuficiència renal i que requereixen de dietes controlades en aquest mineral.
Per ser bastant calòric, s'ha de moderar el seu consum en cas de sobrepès o obesitat.
via https://mujerautentica.wordpress.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario